Un mètode d’entrenament més enllà de les modes
La cal·listènia s’obre pas com una de les formes d’exercici més completes, econòmiques i socials del moment. El que abans era territori gairebé exclusiu de gimnastes o amants de les dominades, avui s’ha convertit en una pràctica en auge que reuneix joves, adults i fins i tot persones grans.
Per què? La resposta es troba en els beneficis que aporta, visibles tant en el cos com en la ment, i en els resultats que s’obtenen, que no només es noten en la força i la mobilitat, sinó també en la motivació, l’autoestima i la salut mental.
Un entrenament accessible i complet
La cal·listènia —del grec kállos (bellesa) i sthénos (força)— es basa en moviments realitzats amb el propi pes corporal. Els primers registres d’aquest esport apareixen a l’antiguitat, a la batalla de les Termòpiles l’any 480 aC, com a forma d’entrenament militar.
En els darrers anys, aquesta disciplina ha experimentat un creixement notable gràcies a la popularització dels espais esportius a l’aire lliure i a la cultura de l’entrenament funcional. Per això, Marratxí compta amb mitja dotzena d’aquests espais públics gratuïts habilitats per practicar-la.
Segons Sergi Villegas, entrenador de cal·listènia a Marratxí i tercer classificat al Campionat d’Espanya de Cal·listènia 2025, «l’auge de la cal·listènia va començar a Nova York el 2005. Es practicava principalment al carrer, permetent que les persones que no volien o no tenien llocs per entrenar poguessin fer-ho de manera gratuïta i eficient. Avui dia, la cal·listènia es practica cada vegada més i amb més especialització, i moltes persones se senten atretes per ella a causa de la seva funcionalitat i practicitat».
A més, a diferència d’altres esports, la cal·listènia es considera poc lesiva. «Aposta per exercicis més controlats i de més qualitat. Com que no hi ha moviments bruscos ni càrrega externa, el risc de lesió és molt menor». El més important és assumir el nivell inicial: «no és complicada, comences en el teu nivell i vas progressant».
Com que no requereix equipaments complexos, la cal·listènia permet entrenar a qualsevol lloc: en un parc, a casa o en un centre especialitzat. És un entrenament constant, progressiu i versàtil, amb un gran potencial per millorar la condició física, especialment la força.
Beneficis que aporta la cal·listènia
Per a Villegas, el major benefici és aprendre a controlar el propi pes d’una manera molt eficient, fet que es tradueix en un cos més funcional: «el que cerca, sobretot, és que et puguis moure millor i tinguis més qualitat de vida. No vull que les persones pensin que han d’hipertrofiar o tenir molt múscul; el meu objectiu és que una persona de 65 anys que fa cal·listènia es pugui aixecar del llit amb més facilitat perquè, a poc a poc, va millorant».
La pràctica millora la mobilitat, la coordinació i la resistència. A més, redueix l’estrès i potencia l’autodisciplina, la motivació i la gestió de la frustració. És una disciplina accessible per a totes les edats, fet que afavoreix la creació d’una comunitat intergeneracional. Els parcs de cal·listènia esdevenen espais on joves, adults i persones grans comparteixen espai i entrenament, fomentant les relacions socials.
Com s’estructura un entrenament?
En la cal·listènia, l’escalfament és un pilar fonamental i ha d’estar alineat amb els exercicis de la sessió, per preparar articulacions i musculatura de manera progressiva.
La part principal de l’entrenament s’adapta a la condició física i al nivell tècnic de cada persona, de manera que els exercicis poden ser generals o analítics. «Pots fer exercicis molt exigents com la parada de mans, els muscle-ups o les dominades, però també flexions amb els genolls recolzats», explica Villegas. «Tot és adaptable: una persona que mai ha tocat una barra pot començar, i una altra amb anys d’entrenament pot seguir trobant reptes».
La sessió finalitza amb una fase de tornada a la calma, imprescindible per estabilitzar el cos i recuperar l’equilibri, contribuint a prevenir lesions i a millorar la recuperació.
Al principi se s’han de dominar els exercicis bàsics:
- Esquat sense pes, per enfortir cames i abdomen.
- Fons en paral·leles, amb elàstic o amb un banc, per treballar tríceps, espatlles i pectorals.
- Flexions, amb genolls o sense.
- Dominades australianes, amb una barra baixa, com a primer pas abans de les dominades.
- Dominades, amb elàstic o sense.
Hi ha molts exercicis per iniciar-se, i tots tenen versions adaptades al nivell. Per a qui vol començar, Villegas recomana: «Que provi, jugui i experimenti un poc. Que cerqui tutorials, s’informi i vagi practicant. Jo també vaig començar així, fent flexions, dominades i provant exercicis de manera progressiva».
Toni i Germán, dos alumnes que entrenen al parc d’Es Campet de Sa Cabaneta, ho confirmen: «Comences amb exercicis bàsics i, a poc a poc, es van complicant, però tot es fa més fluid. És un esport molt progressiu, com quan comences a córrer: al principi t’ofegues amb 5 quilòmetres i després en pots fer 10». Per a ells, iniciar-se en la disciplina és un aprenentatge constant: «La cal·listènia ensenya constància i esforç. Els exercicis no surten a la primera, però si ets constant, les coses surten, costin més o manco».
Una disciplina que arriba per quedar-se
La cal·listènia s’ha consolidat com una forma d’entrenament completa i accessible. A Marratxí, els cinc parcs s’han convertit en petits gimnasos a l’aire lliure on es promou la cooperació, l’autocura i el gaudi del moviment. A aquests espais se sumaran dues noves instal·lacions a Sa Planera i Son Daviu l’any vinent.
Aquesta disciplina demostra que no fa falta res més que unes barres, constància i saber utilitzar el propi cos com a eina per invertir en benestar i salut.
