La historiadora marratxinera Bàrbara Tomàs, nascuda al 1992, ha escrit el llibre “Els mestres d’aixa de Mallorca” juntament amb Bernat Oliver, arqueòleg expert en patrimoni marítim. Una investigació sobre aquests artesans que es dedicaven a construir vaixells de fusta i que eren reconeguts a tota la Mediterrània per la qualitat de la seva feina i per saber combinar de forma magistral l’art i la tècnica. De fet, el 1750 el govern de França demanà al rei d’Espanya que li enviàs tres mestres mallorquins per construir quatre xabecs de l’armada francessa. Amb la fibra de vidre i els plàstics, ja no es fan vaixells de fusta i els mestres d’aixa es dediquen sobretot a tasques de restauració. A l’entrevista Bàrbara Tomàs també reivindica la riquessa cultural i patrimonial de Marratxí on creu necessari fer investigació per documentar la tasca dels artesans de fang, sobre la Guerra Civil o el passat industrial del municipi.


-¿Què queda dels mestres d’aixa al 2020?


Actualment hi ha una trentena de mestres d’aixa a Mallorca que es dediquen a l’ofici. Hi ha grans nissagues que encara segueixen fent feina i uns altres de nova generació, la majoria d’ells són independents, que ja no pertanyen a grans famílies i que s’han format majoritàriament a l’escola de mestres d’aixa del Consell de Mallorca.

-¿Com vivien els mestres d’aixa?

Antigament es dedicaven a la construcció de vaixells de fusta i tenien feina tot l’any perquè els pescadors necessitaven tenir a punt les barques de fusta, però ara només hem testimoniat tres o quatre barques construïdes en dos anys. Ara mateix la dedicació principal dels mestres d’aixa consisteix en restaurar o fer arreglos a les barques de fusta que queden. Eren empreses familiars, algunes de les quals molt conegudes, com els Paraires d’Alcúdia, els Clamors, els March de Sóller. D’altres nissagues han desaparegut perquè els successors varen deixar l’ofici quan ja no hi havia una demanda de construcció, com en Damià Mascaró que era hereu dels Sala de Campos, i va deixar l’ofici. També tenim el cas de mestres que s’han adaptat i s’han obert al mercat de fibra de vidre, però sempre han mantengut la feina amb les barques de fusta però amb menor demanda.


-¿Quin eren els seus clients?


Tradicionalment els seus clients eren els pescadors. Els mestres d’aixa els reparaven les seves barques però ara els llaüts i les pasteres s’han anat reduint i han cercat altres sectors. Per exemple hem trobat alguns mestres que fan feina amb grans iots i velers, construint parts que tradicionalment no feien els mestres, com les plataformes i feines de carpintería. Ara mateix podem dir que la principal dedicació del mestre d’aixa amb les barques de fusta és la restauració.


-¿Quin perfil tenen els actuals mestres d’aixa?

Tenen entre 40 i 60 anys, i hi ha una segona generació més jove, entre 30 i 50 anys, que bàsicament es va formar a l’escola de mestres d’aixa del Consell de Mallorca.


-¿Penses que els ciutadans coneixen el que són els mestres d’aixa i la importància que varen tenir?

És veritat que és un ofici artesà una mica desconegut. Esperem que aquest llibre ajudi a reconèixer la seva feina. L’ofici no desapareixerà mentre hagi barques de fusta, els mestres d’aixa han quedat per restaurar-les i conservar-les.


-El llibre compta amb una col·laboració de luxe. El pintor Miquel Barceló vos ha pintat un oli d’un llaüt per a la contraportada per il·lustrar la feina que feien aquests artesans.


Miquel Barceló va col·laborar amb nosaltres amb un oli d’un llaut i ho agraïm molt perquè som conscients de que és un valor afegit per al llibre.

-¿Quin futur li veus als mestres d’aixa tenint en compte que ja no es construeixen vaixells de fusta i que la seva tasca ha quedat reduïda a la restauració?

Es pot intuir un futur de canvis i de nous reptes, però per res del món parlaria d’una desaparició de l’ofici, sinó més bé d’una transformació. Com es pot veure al llibre, l’ofici viu un moment de canvis, però això no significa que desapareixi, ni molt manco. Mentre hi hagi barques de fusta, hi haurà especialistes encarregats de la seva construcció, encara que sigui esporàdica, així com de restaurar-les.

-¿Recordes alguna anècdota o i història personal després de tantes entrevistes i temps d’investigació?

Una anècdota que em sembla molt graciosa i que ens han contat molts de mestres ja retirats, els més majors, és que quan havien de llançar una barca a la mar, hi participaven tots els veïnats, com si fos una festa. Entre uns i altres avisaven de que al dia següent durien ses barques cap es moll i sa gent des tallers, mestres i operaris, contaven amb s’ajuda de sa gent des poble. Molts han descrit aquest moment com una festa, i de fet, hem tengut sa sort de poder reflectir-ho en algunes fotografies. Un valor afegit ja que són fotografies preses entre els anys quaranta i seixanta del segle passat.

-¿Com pot un ciutadà apropar-se al món dels mestres d’aixa?

Actualment per conèixer l’ofici ens podem apropar al Museu Marítim de Sóller, i també a la seva seu de Ses Voltes, a Palma, on sovint organitzen xerrades. També des del Consell de Mallorca s’està treballant per divulgar l’ofici. Compta amb un taller de mestres d’aixa (situat a Son Bonet, a on hi treballen cinc mestres d’aixa), que es dedica a la restauració de les barques del Consell i a la difusió de l’ofici a diferents escoles de l’illa. Així mateix obren un pic per setmana per mostrar el taller i les seves feines al públic, com per exemple, tota la recerca que estan fent ara classificant les plantilles de diferents mestres d’aixa de l’illa . També organitzen sortides amb el llaüt Balear des del port de Palma, que pot ser una oportunitat per apropar-se directament a la navegació a vela i a la vegada conèixer detalls vinculats al patrimoni marítim.

-¿Com a marratxinera, t’agradaria fer alguna investigació sobre oficis o sectors tradicionals del municipi?

Sens dubte. La investigació és necessària per assentar les bases del nostre futur com a municipi i en general, com a societat. En aquest cas, trob que un bon exemple, que identificam sovint com a segell del municipi, i tradicionalment, a les àrees de Sa Cabaneta i Pòrtol, és l’artesania del fang. Les olles, els siurells, les gerretes brodades… Són peces úniques fetes per mans que sovint han heretat el saber fer dels seus avantpassats. Diferents tècniques, materials i acabats que fan que sigui un producte únic, semblant a l’artesania dels mestres d’aixa, projectant i construint barques de fusta. Si no m’equivoc, el darrer estudi que es va fer en aquest camp és de fa devers trenta anys. Lo més curiós és que aquestes darreres dècades els canvis han estat més ràpids i més bruscos.

-Uns anys en què, a més, hi hagut una gran transformació tecnològica i productiva

Tot lo que ha comportat l’avenç tecnològic, la globalització ha afectat moltíssim a tota la artesania. Si fa trenta anys aquests canvis ja es manifestaven, imagina ara. Per això, seria molt interessant investigar l’estat actual dels diferent artesans del fang de Marratxí, perquè en tres dècades han canviat moltes coses i convindria documentar què queda de l’ofici i de les tècniques artesanes, per poder divulgar-les i conservar-les correctament. Tenim sa sort de viure a un municipi molt ric, i hi ha més temes per investigar. Per exemple, a l’Arxiu Municipal hi ha documents molt interessants de la Guerra Civil, també tenim bons exemples d’arquitectura industrial, les nostres possessions, que guarden també tot un patrimoni, com mobiliari de l’època, obres d’art o la mateixa arquitectura.