Cata Coll: “Aspir a arribar a la selecció absoluta i disputar europeus i mundials”

153

No tothom pot dir que és subcampiona mundial. Això és el que va aconseguir el mes d’agost la marratxinera Cata Coll com a portera de la Selecció Espanyola sub-20 en el Campionat del Món de Futbol, disputat a França. Amb només 17 anys, va tenir un paper molt destacat, inclosa una aturada d’un penal decisiu a les semifinals contra les amfitriones. Seguidora de l’Atlético de Madrid, Coll admira Dudu Aouate i Rafa Nadal, “un exemple de superació”.

-En la recepció que te va fer l’Ajuntament de Marratxí vares dir que estaves orgullosa de ser portolana i marratxinera, tot i no haver nascut al municipi…

-Vaig néixer a Santa Maria, però amb un any ja vaig venir a viure a Pòrtol. En tenc molts bons records, ja començant per la guarderia, on vaig conèixer el que és el meu millor amic. Als cinc anys vaig començar a jugar a futbol, i als sis ja vaig poder guanyar el primer campionat, tot això com a jugadora. El pas a portera el vaig fer als 12 anys, sempre m’havia agradat tirar-me per terra… De nina, també m’agradava molt el tennis; de fet, vaig ser campiona de Mallorca i de Balears. Finalment, però, com que vaig considerar que tenia més possibilitats en el futbol, me vaig decantar per aquest esport.

-Què en destacaries de Marratxí?

-Tota la gent està amb tu. Tothom me dona l’enhorabona, me diuen que m’han estat seguint en el Campionat del Món. Per altra part, m’agrada molt l’ambient de poble que es respira a Marratxí. Sempre trobes algun conegut per fer qualsevol cosa. La veritat és que m’hi sent molt bé. I és cert: me sent orgullosa de ser de Pòrtol i de Marratxí.

-Com veus l’esport en el municipi?

-Crec que hi ha moltes instal·lacions i molt bones. Per exemple, les de Sant Marçal, que tenen de tot,  són les que jo sempre he usat més. En el meu cas, tot allò que he necessitat, sempre ho he tengut.

-Ara que han passat unes setmanes, com valores el subcampionat del Món aconseguit com a portera de la Selecció Espanyola a França?

-Molta emoció, la veritat. No hi comptava, perquè tenc 17 anys i quasi totes les meves companyes en tenen 20. Una vegada me varen convocar, el que no pensava era jugar, i per això estic molt contenta d’haver pogut ser la portera titular de la Selecció. És un dels torneigs més brillants que he disputat, vaig gaudir molt, i ho vaig fer al costat de jugadores que per a mi són referents, com la també mallorquina Patri Guijarro. Fa dos anys, moltes de les meves companyes ja havien jugat el Mundial i havien quedat eliminades a quarts de final. El repte era superar aquesta fase, i ho vàrem aconseguir eliminant els Estats Units, Nigèria o França, que eren molt més favorites que nosaltres. Però vam aplicar la filosofia del partit a partit i ens va anar molt bé.

-A les semifinals, vares aturar un penal decisiu contra les amfitriones, França…

-Sí, va ser un partit en què me vaig sentir molt segura de mi mateixa en tot moment. No tenia por d’estar en contacte amb la pilota, al contrari. I al final, sí, vaig tenir la sort d’aturar un penal que hauria suposat l’empat per a les franceses. Vàrem acabar guanyant 1 a 0 i, per tant, vàrem accedir a la final, contra el Japó. Les finals tothom les juga per guanyar-les, però no va poder ser, vàrem perdre 3 a 1, tot i que en partits de la fase de grups les havíem guanyat 1 a 0. Va ser una llàstima, però en tot cas estam molt contentes i orgulloses del paper que vàrem fer en el Mundial.

-Després del Mundial han arribat molts d’homenatges, entre els quals el de l’Ajuntament de Marratxí. Què suposen per a tu?

-No estava gaire acostumada a homenatges, però són benvinguts perquè són un reconeixement als èxits del futbol femení. La gent s’adona que tant pot passar una bona estona veient un partit masculí com un de femení. La diferència és que els al·lots tenen més força, és un futbol més físic; nosaltres en canvi tenim un joc més de toc, més tècnic.

-Quins punts forts i febles te reconeixes com a portera a dia d’avui?

-Crec que encara he de millorar en l’autoconfiança. Quan faig una cosa malament, de vegades tenc por que torni a cometre aquell mateix error, i és una cosa que he d’evitar, per això faig feina. Com a punts forts, diria que tenc habilitat amb el joc de peus i també amb el joc aeri.

-Quins són els teus objectius en el futbol?

-Aspir a arribar a la Selecció absoluta, poder jugar Europeus i Mundials. Pel que fa a clubs, esper poder jugar amb un bon equip i disputar les millors competicions, com la Champions… Sé que he de fer molta feina per aconseguir aquests objectius…

-Com compagines estudis i futbol?

-Estic estudiant Educació Física dins de la Formació Professional, i no és fàcil perquè jo cada dia tenc un entrenament específic de portera, amb Paulo Roca, de vuit a nou i mitja del matí i també els entrenaments amb el Collerense tres dies a la setmana… Això vol dir que de vegades m’he de llevar hores de dormir per poder estudiar, sobretot en època d’exàmens.

-Quina valoració fas del futbol i de l’esport femení a Espanya a l’actualitat? S’està vivint un boom?

-Jo diria que sí que hi ha un boom. En el futbol, per exemple, hem anar creixent a poc a poc, i crec que anem per amunt. Abans era impensable que els diaris o les televisions ens fessin massa cas, però des de fa un temps és així, i estam molt orgulloses. Els mitjans de comunicació estan amb nosaltres, i això és una cosa que notam i agraïm. Per exemple, en el darrer Mundial de França, on cada dia ens feien reportatges…

-I això te du a ser popular i famosa…

-Ho duc bé, tot i que he de reconèixer que de vegades, potser per l’edat, me fa un poc de vergonya que m’aturin pel carrer per felicitar-me. Jo me dic: “Ei, que tampoc no he fet res…!”

-A quins esportistes admira Cata Coll?

-Com a portera, sempre m’he fixat molt en Dudu Aouate, que va ser porter del Mallorca. M’agradava la seva personalitat i la seva seguretat en el camp. I en general, com per a molta gent, un referent de superació és en Rafa Nadal, que passen els anys i continua a dalt de tot, amb una força mental increïble, té un cap privilegiat. És un exemple a seguir.