Els estudis varen dur Raissa Cañete (que té 28 anys i és professora d’espanyol a Oregon State University) a fer una estada, als Estats Units. Més endavant, el 2014, va tornar a Oregon per fer-hi el màster, però els paisatges d’aquest estat, la seva gent i la manera de viure la varen enamorar. Tant que avui hi continua, ja perfectament integrada. En tot cas, no s’està de reconèixer que res no és comparable al Pla de na Tesa quan es parla de sentiment de comunitat.
-Per què vares elegir aquest destí?
-Durant el segon any de carrera a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, els estudiants de Traducció havíem de fer una estada a l’estranger. Jo vaig triar els Estats Units com a destí i me va tocar Portland, Oregon. Després de quatre mesos estudiant allà, em vaig enamorar d’aquest estat, dels seus paisatges i natura, i de la seva gent. Vaig tenir l’oportunitat de tornar-hi més endavant i passar un estiu amb família i amics que havia fet, temps durant el qual vaig poder explorar encara més la varietat d’activitats a l’aire lliure que ofereix Oregon, les diferències entre estacions o l’estil de vida de la gent d’aquí. A un any d’acabar la carrera, vaig decidir que volia tornar i passar-hi una temporada més llarga, i estudiar un màster me va semblar una bona oportunitat per fer-ho. I així ho vaig fer, vaig acabar els estudis de Traducció i vaig venir a Oregon a finals de l’any 2014, en principi a passar un parell d’anys estudiant el màster. I aquí seguesc, contentíssima amb les diferents oportunitats que se m’han presentat durant aquest temps i la quantitat d’aventures que he viscut.
-Quina és la principal diferència respecte a la vida que duies a Mallorca?
-Adaptar-me als horaris de l’estil de vida americà va ser un repte. Ja no només a l’hora de menjar, sinó als horaris de feina (aquí els horaris partits no s’estilen, i molt menys la migdiada!) i que s’acabi el dia a les nou del vespre. Potser té a veure amb el lloc en què visc, una ciutat petita amb oportunitats limitades quant a vida nocturna, o el clima més fred a l’hivern, però me va sobtar que ningú no fes res després de sopar (a les sis de l’horabaixa!). Definitivament, és un estil de vida més tranquil i molt menys social del que estava acostumada a Mallorca, però, si t’agrada el lloc, t’adaptes a tot. Les activitats de lleure són diferents també. Els paisatges i la natura d’aquest estat donen oportunitats per a moltes activitats a l’aire lliure, i la gent ho viu molt aquí. M’he tornat una fanàtica del snowboard, i els boscos i muntanyes que hi ha són ideals per fer excursions i acampades. He hagut de canviar les platges de Mallorca per llacs i rius, i l’experiència d’anar a passar un dia a la costa és totalment diferent aquí, però també té el seu encant.
-Què és allò que més trobes a faltar del que tenies a Marratxí?
-Els amics i la família, sens dubte. El sentiment de comunitat que hi ha al Pla de na Tesa no es troba enlloc, saber que pots anar al bar de la plaça a qualsevol hora i trobar algú amb qui fer un cafè o una cervesa no té preu. Els millors records que tenc són dels diferents esdeveniments i festes que “fan poble”. I si no hi ha res especial organitzat, sempre trobes algú amb qui fer d’una horabaixa qualsevol una ocasió especial.
-Què és el millor i el pitjor de viure fora de casa?
-Poder viatjar i conèixer altres llocs del món és el que més valor d’aquesta oportunitat. I no només de manera superficial. M’agrada integrar-me i viure com la gent d’aquí, aprendre dels seus costums i viure experiències des d’altres punts de vista. Crec que ajuda a entendre millor la diversitat cultural que tenim en aquest planeta i que no es troba si no surts del teu entorn. Aquesta experiència m’ha ajudat a créixer com a persona i a trobar una direcció professional que no hauria considerat si no hagués viscut tot això. El pitjor de viure fora de casa és simplement ser lluny dels amics, la família, el clima mediterrani i el menjar. Però també he de dir que des que visc fora ho valor molt més i cada any quan torn a l’estiu ho visc d’una altra manera.
-Tens idea de tornar a viure a Mallorca? En quin termini?
-De moment, no. Estic a un any d’acabar el Doctorat i crec que tenc bones oportunitats de continuar amb la feina que he fet fins ara. Mentre pugui seguir passant els estius a Mallorca, estic contenta amb la situació actual. Potser més endavant les coses canvien, qui sap?
