Amb 25 anys, Aina Moyà ja du una temporada a Anglaterra, en concret a al sud-est del país, a la ciutat costanera de Brighton and Hove. Va creure convenient canviar d’aires i deixar provisionalment Marratxí per millorar l’anglès i fer feina en el terreny de l’educació, com a pedagoga que és. Ha constatat que la climatologia és molt distinta a Mallorca i també que els anglesos són molt educats, “massa i tot”.
-Per què vares elegir aquest destí?
–Perquè vaig pensar que seria el millor lloc per estudiar anglès i intentar trobar feina dins l’àmbit educatiu. A Internet posava que era el millor lloc per gaudir del bon clima, encara que tot s’ha de dir, he vist més els niguls que el sol. Vaig triar Brighton and Hove perquè no és una gran ciutat, tenia clar que no volia anar a Londres, només de pensar-hi ja és estressant. Brighton and Hove és un ciutat costanera, està a prop d’una reserva natural coneguda com The South Downs.
-Quina és la principal diferència respecte a la vida que duies a Mallorca?
–La diferència és a l’hora de menjar, el temps per dinar és devers les 12h i no és com Mallorca que el dinar és més important que el sopar; a Brighton el que la gent normalment menja és un sandvitx, o un parell de galletes. L’hora de sopar és molt àmplia, com aquell qui diu, se pot començar a sopar a les 17.30h si tens fam, jo normalment sop devers les 18.30 o les 19.00 h i aquí si és quan es menja de veres!
A Anglaterra, en general, la gent és molt educada, de vegades massa i tot, en comptes de demanar una cosa de forma clara, s’hi posa molta floritura. Quan feia feina a una escola, me’n record que una professora me va demanar que anàs a cercar folis en blanc a una altra classe, la manera com m’ho va demanar va ser la següent: “No te voldria molestar, però me demanaria si podries anar a cercar folis en blanc a la classe de devora?”. La meva resposta va ser clara: “És clar”. En haver dit això, la professora me va mirar als ulls, me va agafar del braç i me va dir: “Moltíssimes gràcies, ets increïble, ets una estrella!” Jo vaig pensar que no era per tant! Tenc la sensació que t’has de mantenir en aquest nivell d’educació si no vols parèixer que ets mal educat/da, i això és al que més me costa adaptar-me. Una altra anècdota és que quan duia una sèrie de mesos vivint a Anglaterra, me notava molt cansada i amb poques ganes de fer coses, vaig anar al metge perquè me fessin una analítica de sang i va sortir que tenia deficiència de vitamina D, cosa que mai no m’havia passat a Mallorca: no vaig tenir més remei que prendre suplements.
-Què és allò que més trobes a faltar del que tenies a Marratxí?
–El que més trob a faltar és la família, sobretot la padrina. I també el fet de xerrar mallorquí. Xerrar en anglès tot el dia arriba a cansar.
-Què és el millor i el pitjor de viure fora de casa?
-El pitjor no és la pluja, sinó la manca de llum solar, quasi sempre està tapat, no només això sinó que el desembre el sol es pon devers les 15.55h i ja no fa ganes sortir de casa quan ja és fosc i fa fred al carrer. En canvi, durant l’estiu hi ha llum solar des de les 4.50 del matí fins les 21.15h aproximadament. El millor de viure fora de casa, és el fet d’estar en contacte amb una altra cultura, i de conèixer gent d’arreu del món. Aquesta experiència m’està enriquint molt tant personalment com professionalment.
-Tens idea de tornar a viure a Mallorca? En quin termini?
-Sí, viure a Anglaterra és temporal, per millorar el nivell d’anglès i adquirir experiència professional és genial, però esper tornar aviat a Mallorca.
